domingo, 19 de enero de 2014

Un texto hueco

Pretendías escribir con orden y razón, dedicar unos versos a tus musas idealizadas en
cerámica,
sonrientes, dando salida a la luz en un incesante goteo de sensatez. 

Pretendías huir de tus indicios de locura,  justificar tu persona con  operatividad 
mecánica, 
complaciente, argumentando un sentimiento entre altivezas de madurez.

Pretendías, en esencia, descubrir la belleza, vivir a cada paso limitado por una virtud
estática, 
inexistente, creando sin quererlo un hermoso vacío de escasez. 




domingo, 12 de enero de 2014

El Burro i l'Àguila Reial




Qui fa i desfà quan vol sense manies, 

Retalla siluetes sense rostre, 
que corren, s’agenollen i respatllen? 
Xisclen com marietes donant ordres 
per el seu be i per el nostre mal? 
Son el Burro i l’Àguila Reial. 
‎ 
Per què ballem el ball de mala gana? 
per què tanquem finestres quan obertes 
deixen entrar la llum que abans teniem? 
per què les flors ja nèixen totes grises? 
per què em de regar pedres quan no cal? 
perquè ho mana el Burro i l’Àguila Reial. 
‎ 
On es diuen paraules i discursos 
que cada dia més ningú s’escolta? 
On s’estripen raons imprescindibles? 
On encara es recorden les creuades? 
On l’amor es pecat per immoral? 
On hi ha el Burro i l’Àguila Reial. 
‎ 
Quan tornarem a riure com ho feien, 
els nostres pares forts sense recansa? 
Quan deixarem els nervis de l’espera 
i dormirem tranquils d’una tirada, 
i oblidarem per sempre el tant se val? 
Quan es morin el Burro i l’Àguila Reial. ‎

Sortirem al carrer… i una gentada, 
es fondrà en salts de joia i alegria, 
i el Sol resplandirà radiant i amb força, 
i el festeig durarà quatre setmanes, 
una gresca a nivell estatal, 
quan es morin el burro i l’àguila reial.‎


                                                                                                   Francesc Pi de la Serra